EL RETRAT DE DORIAN GRAY

Per Júlia Moutinho

El retrat de Dorian Gray (traducció de Jordi Larios)


El retrat de Dorian Gray és un llibre escrit per l’autor Oscar Wilde (Dublin 1854- París 1900) que va destacar en les seves obres de teatre i a causa de la seva homosexualitat va haver de passar dos anys fent treballs forçats.

En aquest llibre Oscar Wilde va voler reflectir en el protagonista, Dorian Gray, l’ideal de bellesa ja que el descriu com “un jove d’una bellesa extraordinària que sembla fet d’ivori i fulles de rosa...”. Un fet que m’agrada molt són els comentaris que fa Lord Henry, l’amic del pintor Basil Hallward, sobre el retrat, sobre la bellesa com: “la bellesa autèntica, acaba on comença una expressió intel·lectual. L’intel·lecte en si mateix és una forma d’exageració, i destrueix l’harmonia de qualsevol cara.”, també sobre la mitjana i l’alta societat, sobre els sentiments, les dones,...etc.

Una de les situacions que m’han cridat l’atenció és quan Basil presenta a Lord Henry el jove Dorian Gray i mentrestant els dos, Henry i Dorian Gray es van coneixent i parlant, Basil es posa a pintar a Dorian Gray en un quadre. Un cop Basil ha finalitzat el quadre i l’ensenya, és quan Dorian Gray realment s’adona de la gran bellesa que posseeix ja que anteriorment, tot i haver rebut molts compliments i molta gent haver-li dit que era magnífic i extraordinari, no s’ho havia acabat de creure fins al moment de veure el seu retrat. Llavors és quan aprecia la seva bellesa i desitja no envellir mai més i que ho faci el quadre enlloc d’ell, per tal de no perdre aquest gran “tresor” que posseeix.
Al llarg de tota l’obra van succeint diferents situacions però un fet que farà canviar radicalment a Dorian Gray serà el fet d’enamorar-se d’una jove artista de 17 anys anomenada Sibyl Vane per les seves grans actuacions a un teatre pèssim però que, el fet de Sibyl conèixer a Dorian, la farà obrir els ulls i decideix que no vol seguir actuant. Així que un dia, representa una obra de la pitjor manera que pot i Dorian se’n desenamora sobtadament, i li diu a Sibyl que no la vol veure mai més, a causa d’aquesta frustració per part de Sibyl durà cap al suïcidi.

Aquest fet farà que el retrat que Basil va fer de Dorian Gray, obtingui unes petites modificacions fent-li aparèixer unes espantoses arrugues. En aquest punt, Dorian descobreix que serà el retrat el qui s’anirà envellint i obtenint les arrugues dels actes cruels que ell vagi fent al llarg de la vida i que ell sempre conservarà la bellesa.

Això l’ajudarà en alguns aspectes però en d’altres el farà anar per mal camí. És a partir d’aquest punt, concretament a partir de la pàgina 134. que veurem un canvi radical en la personalitat de Dorian Gray i en les seves accions.

Finalment dir que és un llibre que m’ha agradat molt, per la manera com està escrit, pel fet com l’autor critica l’alta societat i pels molts missatges que et transmeten diferents personatges sobre la manera de veure la vida i les persones.

Voldria acabar citant una frase que va dir l’autor del llibre Oscar Wilde.
“No hi ha llibres morals o immorals. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Res més.”

A partir d’aquesta cita es pot endevinar què en penso d’aquest llibre.

LA LLADRE DE LLIBRES

FITXA DE LECTURA: LA LLADRE DE LLIBRES


NOM I COGNOMS: Arnau Torrent Freixa.
AUTOR/A DEL LLIBRE: Markus Zusak.
COL·LECCIÓ: No és de cap col·lecció en concret.
EDITORIAL: La Campana.
CIUTAT: Barcelona.
ANY: 2008 (tercera edició).
GÈNERE: Jo diria que és una novel·la realista i històrica.
DATA DE COMENÇAMENT: 17 de maig de 2009.
DATA D'ACABAMENT: 29 de juny de 2009.
IMPRESSIONS, COMENTARIS, RECOMENACIONS:

El llibre m'ha encantat. L'he recomanat a tothom i ho seguiré fent. Està ple de petits detalls, de pinzellades, de “cosetes”. La història és molt bonica tot i ser força trista i miserable, l'evolució d'una lladre de llibres, per accident diria jo. Una de les coses que m'ha agradat més, i que sempre valoro en els llibres, és que tingui alguna cosa diferent de tots els altres llibres. Aquest llibre és narrat per un personatge molt especial, la mort. Aquest tret m'ha cridat especialment l'atenció i trobo que dóna molt de joc a la novel·la.
Un llibre fantàstic.

LA NOSTRA PROPOSTA DE LECTURES

PROPOSTES DE LECTURA D'ESTIU PER A ALUMNES
de 1r de BATXILLERAT

Ja en vàrem parlar a classe... a final de curs. Aquest estiu ens anirà bé llegir. De fet, sempre va bé llegir... Molts de vosaltres ja ho feu... Aquest blog serà un espai perquè puguem compartir les vostres opinions sobre llibres que anireu llegint. Us demanem, com a mínim, una opinió. Podreu enviar-nos-la als nostres correus electrònics ( slaradu@yahoo.es o bé abayot@xtec.cat ).

Que passeu un molt bon estiu:

Susana i Albert

AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES PROPOSTES DE LECTURA

Aliou Diao, Pau Lanao, Carme Vinyoles.

NBITA TAMOLA.Història d'un viatge

Al bosc dels tubaabs, dels homes blancs, hi vivien monstres més perillosos que els de Nokunda: policies que empaitaven negres, polítics que entrebancaven el camí de papers, veïns que no sabien saludar, empresaris de 300 pessetes l'hora... sort que a ell, de petit, li havien ensenyat com es venç un monstre i s'encara la vida per damunt d'obstacles i adversitats.

Asha Miró, La filla del Ganges

L'Asha Miró va arribar a Barcelona, procedent d'un orfenat de l'Índia, quan tenia set anys. En aquesta ciutat l'esperaven uns pares disposats a donar-li tot el que se li pot donar a un fill, a més d'una germana, nascuda com ella a l'Índia. Però ni tot l'afecte dels pares, ni el pas del temps podien esborrar moltes preguntes que l'Asha es feia des de petita. I va voler tornar a la terra que la va veure néixer per conèixer-la amb ulls de persona adulta, per recórrer els rastres del seu passat i comprovar si els records que en conservava es corresponien amb la realitat i, sobretot, per saber qui eren els seus pares biològics i per què la van dur a un orfenat de ben petita.

Alexandre Jollien, Elogi de la feblesa.

Aquest relat autobiogràfic, d'una vida singular i sorprenent, narra el camí seguit per Alexandre Jollien, un jove amb paràlisi cerebral que, a causa del seu handicap, estava destinat a enrotllar cigars en un taller ocupacional per a persones discapacitades, que ara es troba, després d'un llarg periple, estudiant filosofia a la universitat. L'autor, tot narrant la seva experiència, difícil i dolorosa però sempre estimulant, a través d'un diàleg fictici amb Sòcrates convida de manera insistent a qüestionar la distinció entre normal i anormal...

Luciano de Crescenzo, El temps i la felicitat

Luciano de Crescenzo ha excavat il·legalment al soterrani de casa seva i hi ha trobat, amb la complicitat de la jove arqueòloga Alèxia, un feix de papirs antics. La sorpresa ha estat descobrir , un cop refets els tres primers papirs, que es tracta de les cartes que Lucili va enviar a Sèneca al segle I dC... Sense perdre mai el fil argumental ni abandonar les seves peripècies arqueològiques, De Crescenzo recompon un epistolari fascinant, que dóna peu a converses sobre els grans temes que han preocupat la humanitat des de temps immemorials, com ara l'amistat, el temps, la bellesa o el silenci.

Francesc Miralles, El somni d'Occident

El mateix autor del llibre juvenil Un haiku per a l'Alícia i El llibre de l'hivern o La vida és un foc suau que l'any passat tinguéreu l'ocasió de conèixer, va iniciar la seva carrera de novel·lista per a adults amb un llibre interessant. El somni d'Occident... És un llibre que conté 7 novel·letes ( o set contes, com vulgueu) que plantegen respostes imaginatives a aquesta pregunta: Què somien els europeus quan estan desperts ? o bé... Queda lloc per a l'idealisme al vell Continent ?

Ja coneixeu la passió d'aquest escriptor per viatjar. Emmarca cada una de les històries d'aquest llibre en un indret diferent d'Europa: Anglaterra, Holanda, Alemanya, França, Eslovènia, Xipre i Itàlia i, des d'aquests països recull, amb diferents aventures els grans temes que bateguen a l'ànima humana: l'èxit, la recerca de la divinitat, l'amor, la comunicació, l'eternitat...



Åsne Seierstad, El llibreter de Kabul

Quan al novembre de 2001, amb la caiguda del règim talibà, Åsne Seierstad entra a Kabul amb l'Aliança del Nord, la primera persona amb qui es troba és el llibreter Sultan Khan, un patriota afganès i cap de família. Els prestatges de la seva llibreria són plens a vessar de volums en diverses llengües, reculls de poesia, llegendes afganeses, novel·les, i ell és un venedor hàbil i bon conversador: "Primer els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans me'ls van tornar a cremar".


Esteve Soler, Llàgrimes per la Nasser

Esteve Soler, enviat especial de TV3 a Bagdad, ha recollit en aquesta obra les sensacions que va viure durant la invasió de l'Iraq: la por, l'angoixa, la ràbia, l'esperança. «La resta de l'equip i jo vam quedar enamorats d'una nena, la Nasser; era la més petita i portava el cap tapat amb un mocador per dissimular que s'havia quedat sense cabell a causa del tractament contra el càncer. Estava entre espantada i encuriosida per la càmera i per la nostra presència. Al final vam aconseguir arrencar-li un somriure preciós, tímid, avergonyit, però que valia més que tot el petroli que pugui tenir l'Iraq. He pensat en ella cada dia mentre sento els bombardejos.» «Marxaria del país ara mateix. Estic angoixat. N'estic fart. Si he fet tot el que he fet ha estat per la gent que cada dia a Catalunya protesta en contra d'aquesta guerra, pels milers de ciutadans que des del meu país diuen no a la guerra, pels milions d'iraquians que patiran un atac que, com s'ha demostrat, mata civils innocents.» Els drets d'autor generats per la venda d'aquest llibre aniran íntegrament destinats als projectes de desenvolupament de Mans Unides.

Khaled Hosseini, El caçador d'estels.

Sens dubte, el fenomen literari més espectacular dels últims anys. Més de 6 milions de llibres venuts arreu del món, traduït a 42 idiomes, més de dos anys a la llista de llibres més venuts del " New York Times". Bellíssima novel·la sobre l'amistat, la traïció i el preu de la lleialtat. La inoblidable i colpidora història de l'amistat entre dos nens, l' Amir i en Hassan, que creixen junts a Kabul durant els últims dies de la monarquia afganesa, un d'ells, fill d'un home ric i poderós, i l'altre, un hazara de classe inferior. Després de la invasió soviètica, l'Amir i el seu pare abandonen el país i començen una vida nova a Califòrnia. Però el passat sempre torna, i el pes de la traïció de vegades esdevé massa feixuc.

Leon Tolstoi, Guerra i pau.

És una de les obres més importants de la literatura russa, i probablement de la mundial. Tolstoi va voler explicar les vicissituds de diferents personatges de tota mena i condició al llarg d'uns cinquanta anys de la història de Rússia, des de les guerres napoleòniques fins a la segona meitat del segle XIX.
Tot i que les paraules "pau" i "món" són homònimes en rus (i s'escriuen de la mateixa manera des de la reforma ortogràfica russa de l'any 1918), no hi ha cap mena de dubte que Tolstoi es referia a la paraula «pau», ja que ell mateix va traduir el títol del llibre al francès com a La Guerre et la Paix.
A la novel·la hi ha tres personatges centrals: el príncep Andrei, intel·ligent i erudit, però descontent; el comte Bezukhov, hereu d'una gran fortuna i que té una problemàtica concreta relacionada amb el fet de ser una persona important a la societat russa; i la comtessa Nataixa Rostov, jove, bonica i simpàtica, membre d'una família carregada de deutes.
Guerra i Pau es divideix en diferents parts, que són: la introducció al lector sobre els personatges principals; l'exèrcit rus a Europa i la Batalla d'Austerlitz); la pau; la guerra de Rússia de 1812 i la derrota dels exèrcits francesos; i finalment la pau postnapoleònica. A més, descriu els balls i reunions que se celebraven a casa les famílies aristocràtiques de Rússia, on el tema de conversa era la guerra i la invasió napoleònica.
S'hi descriuen també els vincles que les famílies russes establien entre elles a través dels compromisos matrimonials, i la importància que aquestes relacions tenien per a la societat.
Tolstoi, a més, escriu profusament sobre les seves pròpies opinions sobre la història, la guerra, la filosofia i la religió.

Fiódor Dostoievski, Crim i càstig.

Crim i càstig és una novel·la de Fiódor Dostoievski publicada per entregues el 1866. Narra la vida del jove Raskolnikov des que comet un assassinat d'una vella prestadora i la seva neboda, amb els seus dilemes morals i l'entorn proper. Barreja episodis d'intriga i còmics amb un to general de denúncia social i una anàlisi psicològica detallada dels personatges. L'obra és una de les més conegudes del realisme de la literatura russa [1] i ha estat traduïda a diferents idiomes.
El protagonista, Raskolnikov, és un jove estudiant empobrit que, després de nombrosos dubtes, assassina a una vella prestadora per aconseguir capital amb què redreçar la seva carrera i evitar el matrimoni de la seva germana per diners. Però l'acció el fa caure en una malaltia nerviosa, durant la qual es pregunta pels autèntics motius d'haver matat.
Mentre dura la investigació, arriba la seva família a la ciutat i sorgeix una subtrama amorosa centrada en la seva germana i un amic de la universitat (prèviament han de fer fora el pretendent ric). També es narra la història d'una família necessitada, on el pare és víctima de l'alcoholisme, la mare està malalta de tisi i la filla gran, Sònia, comença a exercir la prostitució per ajudar els seus parents.
El protagonista se sent atret per aquesta noia, virtuosa malgrat la seva professió, i li confessa el crim. Ella suggereix que ha de lliurar-se i acceptar el càstig per posar fi als seus maldecaps i patiment. Després de moltes vacil·lacions, ell acaba fent-li cas i és deportat a Sibèria, on ella el segueix. La novel·la acaba amb la unió dels dos joves i l'inici d'una nova vida, només suggerida, després de pres.

Markus Zusak, La lladre de llibres.

Es tracta d'un llibre interessant que s'afegeix a la nombrosa llista d'obres que, d'una o altra manera aborda el tema del genocidi nazi a l'Alemanya de la 1a meitat de segle XX... La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d'enterrar el seu germà...
Una història inoblidable i emocionant. Vides que s'entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d'un espectador - narrador excepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d'acolorits fragments de bellesa.

Bernhard Schlink, El lector.

Un altre llibre que toca, de lluny, l'holocaust nazi... Michael Berg, és un noi de quinze anys amb problemes de salut que coneix Hanna, una dona més gran de trenta anys, amb qui inicia una relació amorosa que hauran de dur en secret...
Després de molts anys de no veure's es retroben en un tribunal: Michael ara és un advocat i ella està acusada d'un crim comès en el passat...